Caixa amb Hildegarda von Bingen / Santa Cecília

Ítem

Títol
Caixa amb Hildegarda von Bingen / Santa Cecília
Identificador
00956
Data
Segles XVI-XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
Format
Dimensions: 30,2 x 34,4 x 19,6 cm (tapa inclosa)
Font
Llívia
Descripció
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per un marc marró (tallat a la vora superior per la tapa), emmarcant el bust d'una figura femenina sobre un fons neutre de color marró fosc. La dona està representada en posició de tres quarts i dirigeix la mirada cap a l'espectador. Tenint en compte la seva indumentària, es tractaria d'un personatge noble d'època medieval. A la dreta de la figura s'intueixen quatre elements verticals, de llargada decreixent, que podrien identificar-se amb un instrument musical (possiblement els tubs d'un orgue).
A la part inferior de la mateixa cara s'intueixen les restes d'una etiqueta amb una inscripció manuscrita avui parcialment llegible, que devia identificar l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir originalment: "[...]amo." (camamilla?).
Al revers de la tapa hi ha un paper enganxat amb una inscripció, possiblement manuscrita amb tinta pel propi Antoni Esteva (segons indicà el seu nét en el moment de la donació). Es tracta d'un llistat d'elements que possiblement constitueixi la recepta d'alguna preparació farmacèutica (no identificada).

L'interès d'aquesta peça recau en el fet que mostra l'aspecte original del conjunt de caixes policromades de la farmàcia, doncs a diferència de les altres (excepte la peça de la col·lecció núm. id. 957, provinent de la mateixa donació), no apareix la inscripció de lletres vermelles sobre una franja negra a la vora inferior, possiblement es va afegir més tard per substituir les etiquetes deteriorades. També cal destacar que, tant en aquest cas com en el de la caixa núm. id. 957, el personatge central està emmarcat per un medalló amb una franja marró i les cares laterals no presenten policromia, mentre que a les altres caixes de la col·lecció el marc que envolta al personatge està repintat en color vermell i les cares laterals estan pintades en color blau-verd.

El personatge representat podria ser Hildegarda de (von) Bingen (1098-1179). Filla d'una família de la baixa noblesa alemanya, abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora.
En les seves obres va recopilar coneixements de l'època relacionats amb la botànica, la zoologia i la mineralogia, va detallar receptes per tal de curar més de dues centes malalties conegudes de l'època, que probablement havia utilitzat quan tractava malalts a l'hospital del convent. Tenia coneixements de física, dels principis actius de les plantes medicinals, d'anatomia, de fisiologia i de psicologia, entre altres temes. Va desenvolupar uns mètodes medicinals pels quals era ben coneguda.
Predicava en públic per les places utilitzant música i text. El seu repertori musical és un dels més extensos de tots els autors medievals. De totes maneres, se la solia representar amb l'hàbit benedictí, i sostenint un estil o escrivint.
També es podria tractar de Santa Cecília, patrona dels músics, que es sol representar tocant l'orgue, però en aquest cas el personatge no presenta aurèola, element que ens indicaria que es tractaria sens dubte d'una figura hagiogràfica.

El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Conjunts d'ítems